L’article,
que porta per capçalera el títol de: Super
Learning? Va ser escrit en el blog de Teemu Arina, en (2008). Estructurat
en tres blocs breus, s’esmenten les aportacions de Eric Davidove, amic Londinenc
de l’autor que recull les seves idees.
En
el primer paràgraf, l’autor presenta al seu amic Eric Davidove, explicant que
aquest, va realitzar una presentació per
a un aprenentatge eficaç. Les primeres aportacions que se’n desprenen de la
presentació, argumenten, que els estudiants
súper, fan ús del mètode del segle XXI. Aquest mètode, d’espais desendreçats
anomenat “web 2.0”, constitueix una
manera activa de co-crear coneixements, per tal d’assolir millors resultats. D’aquesta
manera Davidove afirma, que aquests estudiants prefereixen aquest nou mètode
per adquirir informació, i deixen de fer ús, del mètode, anomenat: “70 Superlearning”. Aglutinant aquestes consideracions, Eric
Davidove, addueix una nova definició, al superlearing , oposada al significat
original.
Davidove,
conceptualitza com a Superlearing, l’espai virtual on ja no només es promou adquirir
el màxim possible, sinó, com aquell espai digital, articulat per a la màxima participació
possible, en un entorn de dues vies, és a dir, bidireccional.
El
mateix Eric, impulsa la comunicació i l’ús compartit, tant pels estudiants, com
per les organitzacions que hi participen, mitjançant, diversitat d’activitats
no guiades i fortuïtes. Assegura, que els estudiants
súper, veuen claredat, en ambients sobrecarregats d’informació. Per
concloure, l’autor, convida al lector a visionar la realista presentació, del
mateix Eric Davidove, comentada en aquest article.
L’article,
a través de les idees principals argumentades per Eric Davidove, pretén conscienciar
de la importància del salt qualitatiu, que representa el nou mètode superlearning
i l’espai web 2.0, en relació a l’antic “70 Superlearning”. Destaca, com a
element clau d’aquesta millora del nou mètode, el foment de la màxima
participació, a nivell bidireccional, de tots els participants, per tal
configurar un augment dels aprenentatges, a partir d’una participació comuna d’aquells
que composen aquests espais de coneixement. Considerant aquestes aportacions, comparteixo
fermament, la idea de que per a que una
educació esdevingui el més enriquidora possible, ha d’estar oberta i
fonamentada, en aquesta idea de co-creació, on tots generen els continguts. Tot i
que el sistema educatiu vigent, sustenti els aprenentatges en una metodologia unidireccional.
Diferents pedagogies educatives, mostren com per a fer possible, un veritable aprenentatge
significatiu, és necessari a més d’una participació activa de l’aprenent, una co-creció comuna dels coneixements a
assolir, on professors i alumnes contribueixin en la construcció de la
informació i dels aprenentatges a assolir. Acord amb aquesta ideologia
educativa, defenso la necessitat d’incloure aquestes aportacions en qualsevol
procés d’aprenentatge, per tal de que en pugui resultar una veritable educació,
on realment s’integrin els coneixements que es treballen. Per tal, de facilitar
que el lector es faci una idea de les diferencies que esdevenen de l’antic
mètode web 1.0 davant el nou 2.0, posem a la disposició, el següent vídeo (figura 1) aclaridor d’aquests
conceptes.
Figura 1: video "Animación Web 1.0 vs Web 2.0"
FONTS CONSULTADES:
- Teemu
Arina. (2008): Super Learning?. Teemu Arina.
Entrada publicada el 07/05/2008. Disponible a: http://tarina.blogging.fi/2008/05/07/super-learning/
[consultat novembre de 2012. ]
[consultat
novembre de 2012. ]
No hay comentarios:
Publicar un comentario