ALEGRIA es vivir!!: Comentari de l'article: Web 2.0 and New Learning Paradigms.

Antonio Bartolomé, en l’any 2008, va publicar un article anomenat: Web 2.0 and New Learning Paradigms.

L’article el comença fent constar que des de l’any 2004, les iniciatives educatives anomenades “Web 2.0” i “eLearning 2.0”, han originat un gir en Internet. Tot i que a l’autor li resulten incerts aquests dos termes, com per considerar-los nous exemples de l’educació a través de les tecnologies, destaca algunes de les idees que aporten i considera que poden suposar canvis claus en l’educació.

Emfatitza, en el canvi que representen pel concepte d’estudiar en qualsevol lloc i moment, gràcies a la xarxa com a plataforma i a l’opció de disposar de diferents dispositius per a treballar els aprenentatges. Desprès, destaca la influència que pot tenir la intel·ligència col·lectiva, respecte la idea d’autoritat en els sistemes educatius. Subratlla també, com les etiquetes i RSS, possibiliten examinar tant la classificació tradicional, com el coneixement i la recuperació d’informació.

D’aquesta manera, l’autor destaca els canvis importants que representen més enllà, dels cursos que ofereixen aquestes eines. Reconeix, que aquests recursos no influenciaran ni en l’autoritat del coneixement, ni en el control empresarial, però afirma, que poden transformar la separació que es fa, entre aprendre i viure.

El text es mostra crític amb els termes “Web 2.0” i “eLearning 2.0”, però lluny de fer judicis destructius, manifesta les aportacions que considera encertades i enriquidores resultants d’aquestes noves eines, a la vegada, que fa constar els aspectes que des del seu punt de vista, no aportaran transformacions substancials en la realitat actual. Des del meu prisma, és necessari realitzar crítiques constructives a les noves eines que s’implanten, ja que, quan aquestes es fan des del coneixement de la realitat, esdevenen sent el primer pas, per tal de fer possible la introducció de millores en les mancances que aquestes presenten. Sense aquestes aportacions, no seria possible avançar ni evolucionar. Donat que es tracta d’una eina que posa de manifest la possibilitat de col·laborar oline, resulta indispensable, que aquells que ho coneixen aportin les seves visions per evitar caure en el parany de creure que no existeixen aspectes a millorar, quantes més aportacions, més possibilitats de corregir-ho i polir-ho . Per aquest motiu en la figura1 i 2, apareixen uns esquemes que faciliten completar una mica més, les pròpies nocions de les característiques d’aquestes eines, així cada vegada més gent, podrà conèixer-ho i a la vegada promoure noves aportacions, impulsant així una evolució constant, fruit de la comunitat implicada.